Extret del llibre "La mort de Miquel Bauçà" d'Abel Cutillas.

Si néixer és començar a morir, Miquel Bauçà va començar a morir el set de febrer de l'any 1940. Els anys immediatament anteriors, un munt de compatriotes seus havien perdut la vida a la Guerra Civil. Educat i respectuós, va deixar que tota aquella gent acabés de morir per començar ell.
Començar i acabar són dues coses que en el món de Miquel Bauçà, no van ben bé en l'ordre habitual. Fins que la vida de Bauçà no va acabar, al final del 2004, la descoberta de la seva obra per part del gran públic no va començar. Mai abans de la seva mort no hauria pogut ocupar els prestatges privilegiats de les llibreries que ostentà durant les setmanes posteriors al seu òbit. Va ser la mort, una terrible mort, allò que li donà la fama.

La rapacitat.

Encara no m'he deslliurat d'una rapacitat de pobre, qué sé que duc i que em fa vergonya.

I alló més feral.

És pensar que per haver pensat, un instant només, moltes de les coses que dic, exactament les mateixes, ben igual, molts dels meus congèneres van ser cremats vius. Encara en sento la ferum.

La idea d'un mateix.

Hom la té, cadascú té la seva, a través de tots els canvis, mitjançant molts de camins...
Impossible de definir, si no s'és un ruc.

Morir sol a l'escenari.

                          d'un teatre buit, tancat
                           ha de ser l'únic projecte
                           tolerable dels humans,
                           sobretot el dels poetes

breu biografia d'en Miquel Bauçà

Bauçà quan era jove

En Miquel Bauçà va néixer a l'illa de Mallorca un 7 de febrer del 1940.

Va morir a finals del any 2004.

La seva mort va ocórrer trobant-se sol al pis on vivia. Els veïns van detectar un flaire insoportable i avisats el Mossos d'Esquadra,  van trobar al llit el cos inflat i sense vida d'en Miquel Bauçà. Com si s'avancés al seu futur, va escriure en el seu llibre "El Canvi" que l'escrivia en alfabétics pensaments, en l'apartat
Veí, un bon
   "coneixent el meu instant natural de saber millor les coses, ha deixat escrit que volia descompronde's a casa seva, al llit mateix.  Exactament el que li va succeir a ell ¿Premunició?, "Potser".

Vaig comprar el seu llibre "El canvi", el llegeixo de tant en tant, i m'agradaria compartir amb vosaltres, alguns fragments d'aquest llibre.

També va escriure Els estats de connivència, Els somnis, Rudiments de saviesa i Certituts immediates

Estultícia =  estult.  qualitat d'estult, nici, toix, en Miquel considera que hi ha molta gent que se li pot aplicar aquest adjectiu.

Deia " El problema és que els catalans volen dues coses: ser lliures i caure bé. Impossible.


Tot seguit extrec alguns aforismes del llibre  "EL CANVI"

-Trobar-se be en un mateix    (Il est bien dans sa peau).


















.









http://es.wikipedia.org/wiki/Marcel_Duchamp