continuació LA Felicitat

  Una part,  aspectes, de la felicitat no és aconseguir un objectiu més o menys important, ans petits i continuats objectius, com penjar un quadre, dutxar-se...  I justament en el moment que en tenim el deler, talment escriure un vers quan esdevé urgent.
  Donada una mateixa situació, en un mateix lloc, en unes mateixes condicions... la ment no hauria de sofrir fluctuacions en l'aspecte de la felicitat. Però no és així. Hi a d'haver moviments interns, com passa amb els somnis. Un presoner engrillonat dins el calabós pot sentir moments de felicitat o de desesperació. L'oscil.lació, sense motiu, sense cap modificació de les condicions objectives, ni tan sols la sobtada aparició d'un pensament, és un fet que suposo que tothom ha experimentat. Jo, tot sovint, em sento feliç després d'un dia ple de contrarietats. I estic trist sense motius.
  Receptes generals:
  Com hom ha dit sempre, un dels senders més segurs que porta a la benaurança és seguir les inclinacions naturals, el tarannà, les dèries. Si jo tinc un enclí envers la solitud, no fer vida de societat...
  Fer actes gratuïts, realment gratuïts, segons la idea de Gide: llençar una quantitat de diners per una claveguera...Sovintejar-los.
  No consentir que un neguit duri més d'una setmana; i el remordiment, la por per un error, un pensament beneit, un disgust, més d'un dia. En el primer cas, dedicar  en exclusiva tota l'energia a la solució del problema; en el segon, ingerir alcohol i dormir.
  Fer només allò que apareix clar i saborós, encara que trenqui projectes previs.
  Cal tenir molt present que és tan difícil descriure la felicitat com la no-felicitat, cosa que no cal confondre amb el patiment, per exemple.
  En realitat, molt sovint, la felicitat no s'escapa per si mateixa. Depèn de nosaltres. I aquí rau la crueltat.
  continuarà

continuació LA FELICITAT

  Tothom ha experimentat i observat que la felicitat és la cosa més puntual, en el sentit actual del mot, que hi pugui haver. Tant que podem dir que la seva duració es contradiu amb la felicitat. Un matrimoni no pot ser feliç: pot ser qualsevol altra cosa. Per exemple, ara jo sé que sóc feliç per una raó: recordo molt sovint uns episodis  de la meva infantesa que duraven un dia i que es repetien un o dos cop  l'any a tot estirar. I per a mi han restat com a exemple suprem de la felicitat absoluta, sense retocs ni arranjaments de cap mena. Com tothom sap, vaig passar la meva infantesa tancat dins un seminari. Els frares que el portaven ens organitzaven unes excursions caminant a llocs prou llunys del recinte perquè hi haguéssim d'esmerçar tot el dia entre anar i tornar. Un d'aquests llocs era realment meravellós en el sentit literari del terme i en tots els sentits. Era a la zona humida i muntanyosa de l'Illa i es duia a terme durant l´hivern. Jo que havia nascut i crescut en una zona àrida, plana, sempre assolellada, introduir-me dins la boira de la muntanya i sentir, veure i tocar l'aigua corrent entre la vegetació exuberant em causava una impressió o sensació d'embriaguesa, que només ara es reprodueix cinquanta anys després, després d'haver fet algun acte especialment reexit dintre del bastiment que ara emmarca la meva vida. No sé si aquelles primitives experiències de la felicitat eran la fusió de la certa llibertat de què gaudíem un cop arribats o a la meravellla de l'espectacle: devien ser les dues coses alhora.Tan intensa és la cosa que n'he oblidat el nom del lloc. Això a part, si per meravella, hagués restat dempeus, intacte, si hi tornés no ho reconeixeria de cap manera: és clar.
  La felicitat és un fet que hom hauria de redefinir, encara que la tasca és gegantina, donada la muntanya de comentaris seductors - i receptes per a assolir-la - dels antics sobre el tema. No pot ser aquest acreixement salvatge de gabinets de vidents. Jo mai no he comprès que conèixer el meu futur pugui ser-me bo o dolent.. M'imagino que seria detestable, de saber-ho de debò.
continuarà

continuació de LA FELICITAT

  Per contra: una cosa segura és que una cataracta d'inconvenients i desgràcies i contradiccions abat sempre i a tothom. L'unica mesura pràctica és parar-se en sec i jeure. Dormir si és possible. Aquestes cataractes s'han de considerar metafísiques.
 Mai no rau en un sol fet ans en la referència, l'evocació, que, en un moment, en un instant, el fet provoca un altre fet. No pas en el veïnat: en l'evocació simplement. Qualsevol fet, per fastigós i horrorós que sigui és incapaç en un moment de no desencadenar un record i aquesta cosa recordada pot ser trivial a més no poder. La felicitat és la connexió. Gratuïta.

 Les causes que originen la felicitat no són  en absolut inventariables. Puc trobar-me agafat a l'arbre d'una nau que s'enfonsa irremeiablement enmig de la tempesta i de sobre un pensament, un record, o el que s'en vulgui dir, del color de la pedra d'un pedrís determinat - però no especialment significatiu per cap concepte - pot inundar-me, amarar-me, de felicitat uns segons. És felicitat, és la felicitat, encara que ningú no ho diu ni jo ho diria, planerament, perquè pertany al camp de l'inexpressable o narrable, però la sensació és igual o molt semblant a reeixir a escalar un tuc o que ens toqui la rifa. És exactament el mateix, encara que jo només aplico el mot "felicitat" a sensacions com les que he dit. Ingredients o característiques del fet són la desconnexió amb la situació en què hom s'està, la lleugeresa, la comprensió instantània de tot i del tot, el deslliurament de qualsevol dependència, incloses les "bones", la sensació de plenitud...        continuará

video

continuació de LA FELICITAT

És una qüestió de química, però d'una química de la qual no en coneixem ni les beceroles. Això vol dir que no la podem controlar de cap manera. La "Química de la felicitat quotidiana" seria una bona assignatura. No caldria l'astrologia.

En el fons del fons, la felicitat consisteix o rau a fer alló que vol el veïnat, entenent aquest altre com: 1. un mateix en un altre estat; 2. allò que hom ha denominat Déu;  i 3. el veïnat en un sentit general: la tribu, per exemple. Són diferents alterabilitat, però és el veïnat.

Pel cap baix, hi ha més de trenta mil maneres diferents de felicitat, conegudes i registrades. Això explica que els humans, comprovant que no les podran conèixer totes, diguin que només n'hi ha una.

El plaer espiritual pot allargar-se a voluntad, igual o més que els plaers materials-cardar, menjar...-Ara: cal suposar que la majoria del veïnat, la que s'empassa els productes de la TV no deu tenir capacitat per fruir dels plaers espirituals.

L'antònim més just de la felicitat és la "preocupació". En absolut és la tristor ni la infelicitat, que no vol dir res.Ara: no hi ha regles per no estar "preocupat". Essent els fets "materials" i "mentals" idèntics, sense haver sofert cap variació, de sobte ens sentim feliços, sense haver fet res de res ni que ens hagi esdevingut o sobrevingut res. Per a mi és un misteri. A mi m'ha passat en ple desert, sense cap esperança raonable de trobar queviures ni de trobar res. Essent així, només cal saber endurar el temps que dura la "preocupació" per tal o qual cosa, per molt greu que sigui. Diria que la millor manera es no fer res per remeiar-ho. Per contra, no aturar-se de fer coses, encara que sense l' eufòria dels moments d'esplendor. Tornada la felicitat, el desert és el mateix, però té un aire agradívol, que ha fet desaparèixer l'esquerp i avorrívol i desesperançador que tenia un moment abans.      continuará