LA FELICITAT

La felicitat és relacionada amb la sensació de dominar la situació, la qual cosa implica no tenir fretura de res. La felicitat es produeix quan sortim a buscar alguna cosa, estant perfectament preparats per no trobar-la, i la trobem, ben conscients de l'atzarositat del fet. Aquesta és la felicitat pura i l'autèntica. Quansevol altra maniobra pot produir emocions, satisfaccions per motius molt diversos, que no ocasionen mai el plaer de la felicitat. Aquesta recepta implica un determinat estat de tensió i de luciditat, que, a part de la felicitat, produeix un efecte que és ben bé un regal dels déus: veure les coses més familiars amb uns altres ulls, convertir-les en una altra cosa. És l'estat més sublim a què hom pot arribar en aquesta vida.
 No és en absolut un territori que es conquereix o es pot conquerir. La felicitat és un fet, una situació, aleatori i volander, i que poden ocasionar-lo factors desconeguts o per la decisió o voler del subjecte o pacient, sempre i quan aquest sigui prou intel.ligent d'acceptar les anades i vingudes d'aquesta felicitat, per dir millor, que hi tingui bones relacions, l'estimi i la conegui bé. La tasca exclusiva del candidat a ser feliç és enganyar el tedi. Qualsevol altra cosa que no sigui això no és felicitat, ni tan sols un ersatz. En aquest sentit, la felicitat s'assembla als somnis, que també són autònoms, tot permetent un petit marge de control del somniat.
 Té altres noms: llibertat, solitud, assossec, no fretura... De fet, tots són sinònims, car al.ludeixen al defugiment dels imperatius eròtics de la natura. "Saviesa", per contra, no n'és un sinònim: voler saber, voler conèixer, traeix o implica un estat de servitut prèvia. Ser savi, exactament, no vol dir res. Un teòric savi viu sota l'amenaça, doncs és una situació artificial: és millor, mes simple i més econòmica la solitud.   Continuarà....

Pujar video

Nèixer en una ciutat.

Suficientment gran és una experiència que no he tingut i que m'agradaria tenir. Imagino que ha de ser molt diferent de nèixer al camp, sense carrers ni cases de pisos ni veïns estibats...Per molt que faci, no puc imaginar-me un fet tan exòtic. Estic convençut que entre els nascuts ciutadans i els nascuts pagesos hi ha un muradal. Veiem les coses de molt diferent manera. Segurament, la primera impressió realment forta per a mi fou descobrir l'existència d'una ciutat, de la ciutat. Deu ser aixì perquè el record ha restat intacte, com si no haguessin passat els anys, com un illot ben poblat de canyes enmig d'un riu constanment atorrentat. Suposo que la causa fou el descobriment de la llibertat simplement. Vaig imaginar que sent tants els humans plegats no eren controlables com ho érem els pagerols, esparsos però massa visibles, determinables i anomenables. Desprès, he vist que tenia tota la raó. La ciutat no es explicable per motius econòmics, com sembla, grosserament o a primer cop d'ull.


Admirem qui sap desfer-se
                                                  dels fermalls per ell tot sol,
                                                  dins del riu que l'arrossega.
                                                  De fet, jo no he fet res
                                                  que no fos aquesta tasca.


No s'escau de dir que no.
                                                  Cagadubtes, n'hi ha massa.
                                                  Vinga, va! No et farà mal
                                                  arriscar-te una vegada.

Tu no siguis carallot:

                                                fes allò que més et plagui
                                                Creu-me a mi: no en facis cas
                                                de la crida del profeta
                                                que retrona pel mercat.
                                                Pren exemple de les dones
                                                més conspícues que fan
                                                el seu deure i no l'escolten.

El contacte amb la realitat.  Mai no hi he estat. Mai. La meravella, el misteri, és que he avançat o funcionat. L'explic no pot ser altre que la realitat no és tan d'una sola peça com diuen. La realitat tolera la impostura, un determinat grau d'impostura o una determinada impostura.

El preu .  Sortir de la tribu, de la comuna, no és gens obvi ni fàcil. Gairebé igual al fet de sortir de l'Univers. Tot, absolutament tot, empeny a integrar-s´hi. Fer la provatura d'allunyar-se'n té sempre un preu. Només un mateix pot definir el guany que en treu... I per tal de combatre l'atracció cap al centre cal crear un dispositiu que no tindrà altre usuari que un mateix. A contrario, hom no pot fer res de realment beneficiós per a la pròpia tribu, si hom no n'és de fora d'alguna manera.

Pregunta errònia.   ¿Què faria aquell o aquella en aquest cas?  Correcta: ¿què faria jo?

Pegar-se.   Totes les vegades que m'he pegat, he perdut sempre. Només la primera vegada vaig guanyar i vaig fer fugir l'agressor. Tenia vuit anys i fou per a defensar un nen d'un agressor sexual, probablement. El nen era jo.
Les dones consideren no solament que és correcte que els mascles es peguin, ans una obligació. N'estan ben convençudes, les pobres sobretot.