Fet a mida

MIQUEL BAUÇÀ: L'INCONFORMISTA

L'experiència més important de la meva vida és haver experimentat que les coses que vaig trobar fetes,  cap, no m'anaven a mida. Aleshores l'experiència ha estat planerament la de la incomoditat permanent. Gosar fer-se un mateix els vestits no és tan fàcil, car és fortament penalitzat(penat). Vaig trobar que el veïnat bevia cafè i el bevia d'una determinada manera. Jo no estic segur que fos el que volia.



Fer un poema és com trobar
                                             la cullera més idònia
                                             o bé el clau que clavarà
                                             dues fustes separades.

"Felanitx". Sembla un nom actual com "telecom",  "fax"... I, per contra, és el nom del meu poble. Havia sonat exòtic i els erudits no en sabien l'etimologia. Ara, no pot ser més modern.

El blat, ros, tou, humit, suaument ajaçat per la rosada, baixava el coster fins a tocar el quitrà del camí. A la jove amazona, li abellia de sentir el ressò de les ferradures de l'egua per la petita vall arraconada. Només l'estrèpit del camió del lleter ofenia la placidesa.

El color brut de la llum
                                   que no es mou de la contrada,
                                    sobre el blanc brut de la calç,
                                   impedeix la mesquinesa
                                   de mirar que fa el veí.
                                   Això és un guany notable.

¿Qué faig?

  Només i encontinent allò que es presenta com evident, satisfactori i possible d'executar sense cap violència o càlcul. L'ordre, el rigor, consisteix a  no deixar corrompre l'energia de cada instant.   Mai no fer res a desgrat, de mala gana. Les coses fetes així, no solament s'han de tornar a fer, s'ha de pagar un delme per haver-ho fet.

¿Què abelleix més als mortals?    
                                                       ¿trobar coses, posseir-ne,
                                                        rapinyar-ne...? No ho sé pas.
                                                        Jo diria que cobegen
                                                        totes tres coses ensems,
                                                        malgrat siguin antinòmiques.

Sex-appeal.
En dec tenir tan poc que en tota ma vida només he rebut dues propostes en aquest sentit i totes dues de gays que devien trobar-se en una situació límit. M'ho fa suposar que ambdues vegades fou en hores de retirada, en què tothom ja ha fet la tria i la collita.

Si déu fos bona persona,
                                         si Déu fos el que hom diu que és,
                                         ens hauria fet de plàstic
                                         o d'un altre component...
                                         Hom suposa que Ell sabia
                                         que el muntatge de la carn
                                         no pot ser més vulnerable...
                             

El record de les olors

    Les olors poden aparèixer sense ser provocades per cap efluvi exterior. Jo en sento una, molt concreta i distingible per mi, que només apareix associada a determinats estats d'angoixa. La qual cosa encara fa més punyent l'episodi. Només faltaria que sentís sorolls o músiques.
    El record d'una olor té un efecte pitjor que la percepció efectiva. Aquest record de determinades olors és el més insidiós, enganxós, difícil de foragitar.
     Siguem valents: podríem estar-nos-en, de l'odorat. Una lloba, per l'odorat, pot reconèixer el seu
 cadell; una dona, no. En tot cas, implantar un dispositiu que activés i desactivés aquest sentit. Hom malda perquè puguem sentir i veure, però no perquè puguem obturar l'odorat quan en tinguem la besunya. Si els tècnics fossin poetes ja l'haurien tret al mercat, aquest enginy que dic.

L'Oïda

¿Per què tinc una oïda tan deficient per entendre el que voldria i tan fina per copsar allò que no em convé gens?


El Paladar

El tinc extremament incivilitzat. Gens llépol.

El temps corre, sí, però tu no saps com jo puc córrer.