Una part, aspectes, de la felicitat no és aconseguir un objectiu més o menys important, ans petits i continuats objectius, com penjar un quadre, dutxar-se... I justament en el moment que en tenim el deler, talment escriure un vers quan esdevé urgent.
Donada una mateixa situació, en un mateix lloc, en unes mateixes condicions... la ment no hauria de sofrir fluctuacions en l'aspecte de la felicitat. Però no és així. Hi a d'haver moviments interns, com passa amb els somnis. Un presoner engrillonat dins el calabós pot sentir moments de felicitat o de desesperació. L'oscil.lació, sense motiu, sense cap modificació de les condicions objectives, ni tan sols la sobtada aparició d'un pensament, és un fet que suposo que tothom ha experimentat. Jo, tot sovint, em sento feliç després d'un dia ple de contrarietats. I estic trist sense motius.
Receptes generals:
Com hom ha dit sempre, un dels senders més segurs que porta a la benaurança és seguir les inclinacions naturals, el tarannà, les dèries. Si jo tinc un enclí envers la solitud, no fer vida de societat...
Fer actes gratuïts, realment gratuïts, segons la idea de Gide: llençar una quantitat de diners per una claveguera...Sovintejar-los.
No consentir que un neguit duri més d'una setmana; i el remordiment, la por per un error, un pensament beneit, un disgust, més d'un dia. En el primer cas, dedicar en exclusiva tota l'energia a la solució del problema; en el segon, ingerir alcohol i dormir.
Fer només allò que apareix clar i saborós, encara que trenqui projectes previs.
Cal tenir molt present que és tan difícil descriure la felicitat com la no-felicitat, cosa que no cal confondre amb el patiment, per exemple.
En realitat, molt sovint, la felicitat no s'escapa per si mateixa. Depèn de nosaltres. I aquí rau la crueltat.
continuarà
