Tu no siguis carallot:

                                                fes allò que més et plagui
                                                Creu-me a mi: no en facis cas
                                                de la crida del profeta
                                                que retrona pel mercat.
                                                Pren exemple de les dones
                                                més conspícues que fan
                                                el seu deure i no l'escolten.

El contacte amb la realitat.  Mai no hi he estat. Mai. La meravella, el misteri, és que he avançat o funcionat. L'explic no pot ser altre que la realitat no és tan d'una sola peça com diuen. La realitat tolera la impostura, un determinat grau d'impostura o una determinada impostura.

El preu .  Sortir de la tribu, de la comuna, no és gens obvi ni fàcil. Gairebé igual al fet de sortir de l'Univers. Tot, absolutament tot, empeny a integrar-s´hi. Fer la provatura d'allunyar-se'n té sempre un preu. Només un mateix pot definir el guany que en treu... I per tal de combatre l'atracció cap al centre cal crear un dispositiu que no tindrà altre usuari que un mateix. A contrario, hom no pot fer res de realment beneficiós per a la pròpia tribu, si hom no n'és de fora d'alguna manera.

Pregunta errònia.   ¿Què faria aquell o aquella en aquest cas?  Correcta: ¿què faria jo?

Pegar-se.   Totes les vegades que m'he pegat, he perdut sempre. Només la primera vegada vaig guanyar i vaig fer fugir l'agressor. Tenia vuit anys i fou per a defensar un nen d'un agressor sexual, probablement. El nen era jo.
Les dones consideren no solament que és correcte que els mascles es peguin, ans una obligació. N'estan ben convençudes, les pobres sobretot.