Nèixer en una ciutat.

Suficientment gran és una experiència que no he tingut i que m'agradaria tenir. Imagino que ha de ser molt diferent de nèixer al camp, sense carrers ni cases de pisos ni veïns estibats...Per molt que faci, no puc imaginar-me un fet tan exòtic. Estic convençut que entre els nascuts ciutadans i els nascuts pagesos hi ha un muradal. Veiem les coses de molt diferent manera. Segurament, la primera impressió realment forta per a mi fou descobrir l'existència d'una ciutat, de la ciutat. Deu ser aixì perquè el record ha restat intacte, com si no haguessin passat els anys, com un illot ben poblat de canyes enmig d'un riu constanment atorrentat. Suposo que la causa fou el descobriment de la llibertat simplement. Vaig imaginar que sent tants els humans plegats no eren controlables com ho érem els pagerols, esparsos però massa visibles, determinables i anomenables. Desprès, he vist que tenia tota la raó. La ciutat no es explicable per motius econòmics, com sembla, grosserament o a primer cop d'ull.


Admirem qui sap desfer-se
                                                  dels fermalls per ell tot sol,
                                                  dins del riu que l'arrossega.
                                                  De fet, jo no he fet res
                                                  que no fos aquesta tasca.


No s'escau de dir que no.
                                                  Cagadubtes, n'hi ha massa.
                                                  Vinga, va! No et farà mal
                                                  arriscar-te una vegada.