MIQUEL BAUÇÀ: L'INCONFORMISTA
L'experiència més important de la meva vida és haver experimentat que les coses que vaig trobar fetes, cap, no m'anaven a mida. Aleshores l'experiència ha estat planerament la de la incomoditat permanent. Gosar fer-se un mateix els vestits no és tan fàcil, car és fortament penalitzat(penat). Vaig trobar que el veïnat bevia cafè i el bevia d'una determinada manera. Jo no estic segur que fos el que volia.
Fer un poema és com trobar
la cullera més idònia
o bé el clau que clavarà
dues fustes separades.
"Felanitx". Sembla un nom actual com "telecom", "fax"... I, per contra, és el nom del meu poble. Havia sonat exòtic i els erudits no en sabien l'etimologia. Ara, no pot ser més modern.
El blat, ros, tou, humit, suaument ajaçat per la rosada, baixava el coster fins a tocar el quitrà del camí. A la jove amazona, li abellia de sentir el ressò de les ferradures de l'egua per la petita vall arraconada. Només l'estrèpit del camió del lleter ofenia la placidesa.
El color brut de la llum
que no es mou de la contrada,
sobre el blanc brut de la calç,
impedeix la mesquinesa
de mirar que fa el veí.
Això és un guany notable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada