¿Qué faig?

  Només i encontinent allò que es presenta com evident, satisfactori i possible d'executar sense cap violència o càlcul. L'ordre, el rigor, consisteix a  no deixar corrompre l'energia de cada instant.   Mai no fer res a desgrat, de mala gana. Les coses fetes així, no solament s'han de tornar a fer, s'ha de pagar un delme per haver-ho fet.

¿Què abelleix més als mortals?    
                                                       ¿trobar coses, posseir-ne,
                                                        rapinyar-ne...? No ho sé pas.
                                                        Jo diria que cobegen
                                                        totes tres coses ensems,
                                                        malgrat siguin antinòmiques.

Sex-appeal.
En dec tenir tan poc que en tota ma vida només he rebut dues propostes en aquest sentit i totes dues de gays que devien trobar-se en una situació límit. M'ho fa suposar que ambdues vegades fou en hores de retirada, en què tothom ja ha fet la tria i la collita.

Si déu fos bona persona,
                                         si Déu fos el que hom diu que és,
                                         ens hauria fet de plàstic
                                         o d'un altre component...
                                         Hom suposa que Ell sabia
                                         que el muntatge de la carn
                                         no pot ser més vulnerable...