El record de les olors

    Les olors poden aparèixer sense ser provocades per cap efluvi exterior. Jo en sento una, molt concreta i distingible per mi, que només apareix associada a determinats estats d'angoixa. La qual cosa encara fa més punyent l'episodi. Només faltaria que sentís sorolls o músiques.
    El record d'una olor té un efecte pitjor que la percepció efectiva. Aquest record de determinades olors és el més insidiós, enganxós, difícil de foragitar.
     Siguem valents: podríem estar-nos-en, de l'odorat. Una lloba, per l'odorat, pot reconèixer el seu
 cadell; una dona, no. En tot cas, implantar un dispositiu que activés i desactivés aquest sentit. Hom malda perquè puguem sentir i veure, però no perquè puguem obturar l'odorat quan en tinguem la besunya. Si els tècnics fossin poetes ja l'haurien tret al mercat, aquest enginy que dic.

L'Oïda

¿Per què tinc una oïda tan deficient per entendre el que voldria i tan fina per copsar allò que no em convé gens?


El Paladar

El tinc extremament incivilitzat. Gens llépol.

El temps corre, sí, però tu no saps com jo puc córrer.