LA FELICITAT

La felicitat és relacionada amb la sensació de dominar la situació, la qual cosa implica no tenir fretura de res. La felicitat es produeix quan sortim a buscar alguna cosa, estant perfectament preparats per no trobar-la, i la trobem, ben conscients de l'atzarositat del fet. Aquesta és la felicitat pura i l'autèntica. Quansevol altra maniobra pot produir emocions, satisfaccions per motius molt diversos, que no ocasionen mai el plaer de la felicitat. Aquesta recepta implica un determinat estat de tensió i de luciditat, que, a part de la felicitat, produeix un efecte que és ben bé un regal dels déus: veure les coses més familiars amb uns altres ulls, convertir-les en una altra cosa. És l'estat més sublim a què hom pot arribar en aquesta vida.
 No és en absolut un territori que es conquereix o es pot conquerir. La felicitat és un fet, una situació, aleatori i volander, i que poden ocasionar-lo factors desconeguts o per la decisió o voler del subjecte o pacient, sempre i quan aquest sigui prou intel.ligent d'acceptar les anades i vingudes d'aquesta felicitat, per dir millor, que hi tingui bones relacions, l'estimi i la conegui bé. La tasca exclusiva del candidat a ser feliç és enganyar el tedi. Qualsevol altra cosa que no sigui això no és felicitat, ni tan sols un ersatz. En aquest sentit, la felicitat s'assembla als somnis, que també són autònoms, tot permetent un petit marge de control del somniat.
 Té altres noms: llibertat, solitud, assossec, no fretura... De fet, tots són sinònims, car al.ludeixen al defugiment dels imperatius eròtics de la natura. "Saviesa", per contra, no n'és un sinònim: voler saber, voler conèixer, traeix o implica un estat de servitut prèvia. Ser savi, exactament, no vol dir res. Un teòric savi viu sota l'amenaça, doncs és una situació artificial: és millor, mes simple i més econòmica la solitud.   Continuarà....