És una qüestió de química, però d'una química de la qual no en coneixem ni les beceroles. Això vol dir que no la podem controlar de cap manera. La "Química de la felicitat quotidiana" seria una bona assignatura. No caldria l'astrologia.En el fons del fons, la felicitat consisteix o rau a fer alló que vol el veïnat, entenent aquest altre com: 1. un mateix en un altre estat; 2. allò que hom ha denominat Déu; i 3. el veïnat en un sentit general: la tribu, per exemple. Són diferents alterabilitat, però és el veïnat.
Pel cap baix, hi ha més de trenta mil maneres diferents de felicitat, conegudes i registrades. Això explica que els humans, comprovant que no les podran conèixer totes, diguin que només n'hi ha una.
El plaer espiritual pot allargar-se a voluntad, igual o més que els plaers materials-cardar, menjar...-Ara: cal suposar que la majoria del veïnat, la que s'empassa els productes de la TV no deu tenir capacitat per fruir dels plaers espirituals.
L'antònim més just de la felicitat és la "preocupació". En absolut és la tristor ni la infelicitat, que no vol dir res.Ara: no hi ha regles per no estar "preocupat". Essent els fets "materials" i "mentals" idèntics, sense haver sofert cap variació, de sobte ens sentim feliços, sense haver fet res de res ni que ens hagi esdevingut o sobrevingut res. Per a mi és un misteri. A mi m'ha passat en ple desert, sense cap esperança raonable de trobar queviures ni de trobar res. Essent així, només cal saber endurar el temps que dura la "preocupació" per tal o qual cosa, per molt greu que sigui. Diria que la millor manera es no fer res per remeiar-ho. Per contra, no aturar-se de fer coses, encara que sense l' eufòria dels moments d'esplendor. Tornada la felicitat, el desert és el mateix, però té un aire agradívol, que ha fet desaparèixer l'esquerp i avorrívol i desesperançador que tenia un moment abans. continuará
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada