Per contra: una cosa segura és que una cataracta d'inconvenients i desgràcies i contradiccions abat sempre i a tothom. L'unica mesura pràctica és parar-se en sec i jeure. Dormir si és possible. Aquestes cataractes s'han de considerar metafísiques.
Mai no rau en un sol fet ans en la referència, l'evocació, que, en un moment, en un instant, el fet provoca un altre fet. No pas en el veïnat: en l'evocació simplement. Qualsevol fet, per fastigós i horrorós que sigui és incapaç en un moment de no desencadenar un record i aquesta cosa recordada pot ser trivial a més no poder. La felicitat és la connexió. Gratuïta.
Les causes que originen la felicitat no són en absolut
inventariables. Puc trobar-me agafat a l'arbre d'una nau que s'enfonsa irremeiablement enmig de la tempesta i de sobre un pensament, un record, o el que s'en vulgui dir, del color de la pedra d'un pedrís determinat - però no especialment significatiu per cap concepte - pot inundar-me, amarar-me, de felicitat uns segons. És felicitat, és la felicitat, encara que ningú no ho diu ni jo ho diria, planerament, perquè pertany al camp de l'inexpressable o narrable, però la sensació és igual o molt semblant a reeixir a escalar un tuc o que ens toqui la rifa. És exactament el mateix, encara que jo només aplico el mot "felicitat" a sensacions com les que he dit. Ingredients o característiques del fet són la desconnexió amb la situació en què hom s'està, la lleugeresa, la comprensió instantània de tot i del tot, el deslliurament de qualsevol dependència, incloses les "bones", la sensació de plenitud... continuará
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada