Tothom ha experimentat i observat que la felicitat és la cosa més puntual, en el sentit actual del mot, que hi pugui haver. Tant que podem dir que la seva duració es contradiu amb la felicitat. Un matrimoni no pot ser feliç: pot ser qualsevol altra cosa. Per exemple, ara jo sé que sóc feliç per una raó: recordo molt sovint uns episodis de la meva infantesa que duraven un dia i que es repetien un o dos cop l'any a tot estirar. I per a mi han restat com a exemple suprem de la felicitat absoluta, sense retocs ni arranjaments de cap mena. Com tothom sap, vaig passar la meva infantesa tancat dins un seminari. Els frares que el portaven ens organitzaven unes excursions caminant a llocs prou llunys del recinte perquè hi haguéssim d'esmerçar tot el dia entre anar i tornar. Un d'aquests llocs era realment meravellós en el sentit literari del terme i en tots els sentits. Era a la zona humida i muntanyosa de l'Illa i es duia a terme durant l´hivern. Jo que havia nascut i crescut en una zona àrida, plana, sempre assolellada, introduir-me dins la boira de la muntanya i sentir, veure i tocar l'aigua corrent entre la vegetació exuberant em causava una impressió o sensació d'embriaguesa, que només ara es reprodueix cinquanta anys després, després d'haver fet algun acte especialment reexit dintre del bastiment que ara emmarca la meva vida. No sé si aquelles primitives experiències de la felicitat eran la fusió de la certa llibertat de què gaudíem un cop arribats o a la meravellla de l'espectacle: devien ser les dues coses alhora.Tan intensa és la cosa que n'he oblidat el nom del lloc. Això a part, si per meravella, hagués restat dempeus, intacte, si hi tornés no ho reconeixeria de cap manera: és clar.
La felicitat és un fet que hom hauria de redefinir, encara que la tasca és gegantina, donada la muntanya de comentaris seductors - i receptes per a assolir-la - dels antics sobre el tema. No pot ser aquest acreixement salvatge de gabinets de vidents. Jo mai no he comprès que conèixer el meu futur pugui ser-me bo o dolent.. M'imagino que seria detestable, de saber-ho de debò.
continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada