La força del temps present. Mai l'actualitat no havia tingut tanta força. Una prova és la intensitat amb què els vells han oblidat llur passat. Hom diria que no en queda res.
La tendresa. Aquest mot no és català: és parisenc. Per a nosaltres, només les hortalisses són tendres o no: raves tendres...És millor que sigui així, car per als parisencs aquest mot és un eufemisme de fornicar o fer coses semblants. Nosaltres no usem aquest eufemisme ni cap altre: diem les coses com són, de maneres molts diferents, però sempre clares i crues, com clara i crua és la libidinositat.
Tenim la ment. Desenganyem-nos: no podrem desprendre´ns de la ment i esdevenir una abella.
Pantalons texans, Són més que un fet de propaganda d'Amèrica, com podria ser un anunci de Coca-Cola. Aquesta beguda és previsible que sigui substituïda. Els pantalons texans, no és tan clar.
Tractar amb gent intel.ligent
té el confort inapreuable
de poder dir estirabots,
sense témer una catàstrofe.
Un badall és bon senyal.
Aviat en vindrà un altre,
i un altre, abans del son,
que em durà a les prades altes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada